Les emocions són impulsos que comporten reaccions automàtiques i constitueixen un conjunt innat de sistemes d’adaptació al medi.
L’emoció sol ser intensa i la duració no és gaire llarga i es generen habitualment com una resposta a un esdeveniment extern o intern (pensament, dolor...)
Una emoció es produeix de la manera següent:
unes informacions sensorials arriben als centres emocionals del cervell; com a conseqüència es produeixen unes respostes inconscients, immediates del sistema nerviós autònom i hormonals; el neocòrtex interpreta la informació.
L’emoció ens ve inevitablement, no es pot controlar, té una durada curta. Les emocions no es controlen fàcilment. És diferent del sentiment que és una dimensió de voluntat.
No és el mateix emoció que sentiment: és una dimensió de voluntat. El sentiment es pot allargar, escurçar, regular l’emoció. La durada és més llarga.
Les emocions provoquen sentiments (revenja, tendresa, odi, pena...). Les emocions són reaccions físiques momentànies, mentre que els sentiments engloben emocions a les quals s’afegeix durada en associar-les a un pensament.
Sovint les nostres emocions no són el que voldríem experimentar en una situació concreta. De tal manera que les reprimim i, en fer-ho, bloquegem la sortida d’aquesta energia i, en no poder-ho exterioritzar, s’acumula en un lloc de l’organisme fins que progressivament aquesta àrea es veu afectada per la sobrecàrrega energètica indeguda.
Per estar bé amb nosaltres mateixos hem d’aconseguir trobar una coherència entre el que expressem a l’exterior i allò que experimentem en el nostre interior. Quan no es produeix provoca una ruptura interna que desmorona el conjunt de capacitats orgàniques i més específicament l’autogeneració de les nostres cèl·lules.
En una emoció es poden distingir tres components:
Neurofisiològic. La manifestació neurofisiològica de les emocions pren la forma de taquicàrdia, transpiració, vasoconstricció, hipertensió, to muscular, rubor, sequedat a la boca, canvis en els neurotransmissors, secrecions hormonals, respiració, etc. Són respostes involuntàries, que no es poden controlar. Però es poden prevenir a través de tècniques apropiades, com la relaxació.
Conductual. L’observació del comportament d’un individu, principalment la seva cara, permet inferir quin tipus d’emocions està experimentant. Les expressions facials, el llenguatge no verbal, el to de veu, volum, ritme, moviments del cos, etc. aporten senyals de bastant precisió sobre l’estat emocional. Però aquest component es pot dissimular. Per exemple, les expressions facials són el resultat de la combinació de 23 músculs, que connecten directament amb els centres de processament de les emocions. Això fa que el control voluntari no sigui fàcil; però sempre es pot enganyar un observador potencial.
Cognitiu. El component cognitiu o vivència subjectiva és el que a vegades en el llenguatge estàndard es denomina sentiment. Sentim por, angoixa, ràbia i moltes altres emocions. El component cognitiu ens permet identificar un estat emocional i donar-li un nom. L’etiquetatge de les emocions està limitat pel domini del llenguatge. Per això, el coneixement de les pròpies emocions i la seva denominació és un primer aspecte de l’educació emocional.
CLASSIFICACIÓ DE LES EMOCIONS
S’han identificat més de 500 paraules que descriuen emocions. Però la majoria poden agrupar-se en famílies d’emocions, que són conjunts d’emocions de la mateixa especificitat. Per exemple, dins la família de la ira s’inclouen la ràbia, la còlera, el rancor, l’odi, la fúria, la indignació, etc. Cada família es pot considerar com una emoció bàsica. Hi ha acord entre els estudiosos que hi ha unes emocions bàsiques. En canvi no hi ha acord sobre quines són les emocions bàsiques. La majoria inclouen entre les emocions bàsiques la por, la ira, la tristesa i l’alegria.
Per altra banda, es poden distingir emocions positives i negatives en funció de la valoració que fem dels esdeveniments que ens envolten. Si valorem un esdeveniment com un pas endavant cap al nostre benestar experimentarem una emoció positiva. En canvi, si l’esdeveniment el valorem com una barrera, un retrocés, una dificultat o un impediment de cara al nostre benestar, aleshores experimentarem una emoció negativa.
Quan parlem d’emocions estem parlant d’intel·ligència intrapersonal i també d’intel·ligència interpersonal, és a dir d’INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL
Segons Goleman (1995), la intel·ligència emocional consisteix a:
1) conèixer les pròpies emocions: ens permet reconèixer els nostres sentiments o estats de consciència cada moment.
2) regular les emocions: consciència dels nostres sentiments i capacitat per adaptar-los a les circumstàncies del moment.
3) motivar-se a si mateix: capacitat de centrar-nos en allò que volem aconseguir.
4) reconèixer les emocions dels altres,
5) establir relacions positives amb altres persones o control de les relacions: el reconeixement de les emocions ens permet una millora en les nostres relacions.
L’emoció sol ser intensa i la duració no és gaire llarga i es generen habitualment com una resposta a un esdeveniment extern o intern (pensament, dolor...)
Una emoció es produeix de la manera següent:
unes informacions sensorials arriben als centres emocionals del cervell; com a conseqüència es produeixen unes respostes inconscients, immediates del sistema nerviós autònom i hormonals; el neocòrtex interpreta la informació.
L’emoció ens ve inevitablement, no es pot controlar, té una durada curta. Les emocions no es controlen fàcilment. És diferent del sentiment que és una dimensió de voluntat.
No és el mateix emoció que sentiment: és una dimensió de voluntat. El sentiment es pot allargar, escurçar, regular l’emoció. La durada és més llarga.
Les emocions provoquen sentiments (revenja, tendresa, odi, pena...). Les emocions són reaccions físiques momentànies, mentre que els sentiments engloben emocions a les quals s’afegeix durada en associar-les a un pensament.
Sovint les nostres emocions no són el que voldríem experimentar en una situació concreta. De tal manera que les reprimim i, en fer-ho, bloquegem la sortida d’aquesta energia i, en no poder-ho exterioritzar, s’acumula en un lloc de l’organisme fins que progressivament aquesta àrea es veu afectada per la sobrecàrrega energètica indeguda.
Per estar bé amb nosaltres mateixos hem d’aconseguir trobar una coherència entre el que expressem a l’exterior i allò que experimentem en el nostre interior. Quan no es produeix provoca una ruptura interna que desmorona el conjunt de capacitats orgàniques i més específicament l’autogeneració de les nostres cèl·lules.
En una emoció es poden distingir tres components:
Neurofisiològic. La manifestació neurofisiològica de les emocions pren la forma de taquicàrdia, transpiració, vasoconstricció, hipertensió, to muscular, rubor, sequedat a la boca, canvis en els neurotransmissors, secrecions hormonals, respiració, etc. Són respostes involuntàries, que no es poden controlar. Però es poden prevenir a través de tècniques apropiades, com la relaxació.
Conductual. L’observació del comportament d’un individu, principalment la seva cara, permet inferir quin tipus d’emocions està experimentant. Les expressions facials, el llenguatge no verbal, el to de veu, volum, ritme, moviments del cos, etc. aporten senyals de bastant precisió sobre l’estat emocional. Però aquest component es pot dissimular. Per exemple, les expressions facials són el resultat de la combinació de 23 músculs, que connecten directament amb els centres de processament de les emocions. Això fa que el control voluntari no sigui fàcil; però sempre es pot enganyar un observador potencial.
Cognitiu. El component cognitiu o vivència subjectiva és el que a vegades en el llenguatge estàndard es denomina sentiment. Sentim por, angoixa, ràbia i moltes altres emocions. El component cognitiu ens permet identificar un estat emocional i donar-li un nom. L’etiquetatge de les emocions està limitat pel domini del llenguatge. Per això, el coneixement de les pròpies emocions i la seva denominació és un primer aspecte de l’educació emocional.
CLASSIFICACIÓ DE LES EMOCIONS
S’han identificat més de 500 paraules que descriuen emocions. Però la majoria poden agrupar-se en famílies d’emocions, que són conjunts d’emocions de la mateixa especificitat. Per exemple, dins la família de la ira s’inclouen la ràbia, la còlera, el rancor, l’odi, la fúria, la indignació, etc. Cada família es pot considerar com una emoció bàsica. Hi ha acord entre els estudiosos que hi ha unes emocions bàsiques. En canvi no hi ha acord sobre quines són les emocions bàsiques. La majoria inclouen entre les emocions bàsiques la por, la ira, la tristesa i l’alegria.
Per altra banda, es poden distingir emocions positives i negatives en funció de la valoració que fem dels esdeveniments que ens envolten. Si valorem un esdeveniment com un pas endavant cap al nostre benestar experimentarem una emoció positiva. En canvi, si l’esdeveniment el valorem com una barrera, un retrocés, una dificultat o un impediment de cara al nostre benestar, aleshores experimentarem una emoció negativa.
Quan parlem d’emocions estem parlant d’intel·ligència intrapersonal i també d’intel·ligència interpersonal, és a dir d’INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL
Segons Goleman (1995), la intel·ligència emocional consisteix a:
1) conèixer les pròpies emocions: ens permet reconèixer els nostres sentiments o estats de consciència cada moment.
2) regular les emocions: consciència dels nostres sentiments i capacitat per adaptar-los a les circumstàncies del moment.
3) motivar-se a si mateix: capacitat de centrar-nos en allò que volem aconseguir.
4) reconèixer les emocions dels altres,
5) establir relacions positives amb altres persones o control de les relacions: el reconeixement de les emocions ens permet una millora en les nostres relacions.
1 comentari:
Hola Àngels,
Veig que has linkat el meu bloc en el teu. Només dir-te que se'm va acabr l'espai del bloc i ara en ticn un altre de nou per si el vols linkar. l'adreça és: http://emocionat2.blogspot.com
Gràcies per contribuir a fer difució de l'educació emocional.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada