Gestió de conflictes i mediació escolar. Primària (Sessió 9)

La cultura de la mediació a Primària

A Primària es treballa la cultura de la mediació a partir del conflicte. El conflicte és la discrepància entre dos o més interessos simultanis, que, de vegades condueixen a un estat de tensió emocional, responsable d’estat d’ansietat i/o de comportaments compulsius. Serien conflictes: discussions, baralles, distanciaments, malentesos, conductes agressives... Però els conflictes formen part de la nostra vida i és el resultat del contacte entre dos persones o dos grups que pensen i actuen de forma diferent però poden ser motor de canvi i de creixement personal, per això els conflictes poden ser positius.

Davant d’un conflicte en el qual estem implicats, desenvolupem diferents estratègies d’afrontament que poden ser negatives o positives. La manera com acarem els conflictes pot ser:

Segon l’Anna Carpena, podem tenir una actitud evasiva, és la que no admet el conflicte perquè és incapaç de fer-hi front; actitud culpabilitzant, és la que busca determinar un culpable, ja sigui un mateix o un altre; reacció competitiva, té com a objectiu vèncer l’altre; i l’actitud de transigència, facilita la solució del conflicte, o bé perquè considera que és el millor, o perquè no es veu cap importància en el fet de guanyar o perdre.

A l’hora de treballar les activitats, Anna Carpena recomana que al final de cada sessió es faci una reflexió sobre el que s’ha après. Aquest pas clarifica i consolida els nous aprenentatges, ja que sovint molts alumnes no s’adonen del que estan aprenent. Per avançar és imprescindible que l’infant sigui conscient del procés que està fent, que comprengui què fa i per què ho fa. Per exemple, abans de donar per acabada la classe, se’ls pot demanar que completin algunes frases que poden ser apuntades a la pissarra o ja les tindran impreses en un full:

He après..................................................

M’he sentit...............................................

M’ha sorprès...........................................

He descobert............................................

M’ha agradat............................................

M’he adonat.............................................

M’ha desagradat.......................................

A Primària el mètode per a la resolució de conflictes passa perquè l’infant aprengui a pensar per ell mateix les diferents maneres de solucionar problemes. Les fases que s’han de seguir són les següents, segons Carme Negrillo:

PRIMERA FASE

1. Definir el problema: es tracta de fer una exposició del que ha passar centrant-se en el problema i no en les persones que l’han causat.

2. Recollir informació: buscar les causes que l’han provocat. Es mira enrere per reconèixer l’origen del problema, s’analitza el context, recollint tots els indicis.

3. Organitzar informació: s’elaboren hipòtesis i es busca informació que verifiqui les hipòtesis, defugint la recerca de “ha començat” o “és culpa de”.

4. Interpretar la informació

5. Cercar solucions possibles buscar totes les possibles solucions per resoldre el problema., conduirem els infants perquè ells mateixos siguin que les desestimin.

6. Valorar les diferents solucions: Segurament que en sortiran algunes de forasenyades, però no s’han de menysprear. Es fa una valoració del que passaria de cada una de les solucions proposades

SEGONA FASE

1. Escollir la solució que resolgui millor el problema
2. Elaborar un pla de treball

TERCERA FASE

1. Posar en pràctica el Pla
2. Avaluar el funcionament del Pla

ACTIVITATS PRIMÀRIA a mode d'exemple:

1. Practicar la identificació de conflictes (Anna Carpena, 200)
2. Role Playing
3. Films de bully dance (bullying) anàlisi del conflicte
4. Tractem-nos bé (Jordi Collell i Carme Escudé)