En aquesta entrada solament explico la manera de treballar les habilitats cognitives amb l'alumnat de Primària i Secundària, partint del programa de Manuel Segura.
PRIMÀRIA
El programa de Manuel Segura està pensat per desenvolupar-lo a partir de 3r de Primària. Tanmateix, es poden preparar sessions per treballar les competències socials per a aquests cursos: preparant exercicis d’escolta activa, d’atenció visual i d’oïda, dos tipus de pensament: el causal i l’alternatiu: Què he de fer? Causal. De quantes maneres ho puc fer? Alternatiu.
A partir de tercer de primària ja es poden plantejar les quatre preguntes màgiques, tal com les anomena M. Segura:
Què he de fer? Pensament causal
De quantes maneres ho puc fer? Alternatiu
Quina és la millor? Conseqüencial
Com m’ha quedat? Mitjans-fi
Al llarg del programa es van treballant tots els pensaments però no per ordre dels temes, sinó de manera saltejada, per exemple a la lliçó 12 apareix el pensament conseqüencial, després que als temes 8, 9 i10 s’ha treballat el pensament causal insistint en la causalitat de les emocions.
Posem un exemple, el de la lliçó 2:
JUGUEM AL GAT COPIADOR I LES PREGUNTES MÀGIQUES
Pensaré en veu alta. / Què he de fer? / He d’acolorir aquesta figura / sense
sortir de la vora. / De quantes maneres puc fer-ho? / Puc fer amb molt de
compte la part més propera a la vora i després anar més de pressa pel centre, / o a l’inrevés, començar pel centre i després anar amb més compte en acostar-me a la vora, / o puc dividir-la en tires i pintar-les de diferents colors, / o a quadrets... / Em surten quatre maneres possibles. / Quina és la millor? / Crec que la primera: aniré a poc a poc, / faré primer la part més propera a la vora / i després podré anar més de pressa pel centre. / Aquest és el meu pla. / Començaré. (Al cap d’una estona traspasses la línia de la vora i dius amb frustració:) Vaja!, m’he equivocat / per anar massa de pressa. / He sortit de la ratlla. / Bé, no hi fa res / aniré amb més compte. / Com ho he fet? / Ho he fet el millor que he pogut. / Quan he anat amb compte / no he sortit de la ratlla. /He treballat bé.
En aquest moment fes el senyal de deixar de copiar.
Fes-los veure que t’has equivocat quan has anat de pressa i sense pensar; per això convé fer les feines a poc a poc i pensant en el que es fa.
Per últim, abans que resolguin el problema que els presentaràs, discuteix amb el grup diferents estratègies, perquè d’aquesta manera exercitin el pensament alternatiu, indispensable per solucionar problemes. Pots dir-los alguna cosa així:
Faré servir el pla de començar a acolorir la figura per la part més propera a la vora i després anar cap el centre. També ho podria fer al revés. Quins altres plans possibles se us acudeixen per acolorir una figura qualsevol?
Si als nens i nenes no se’ls acudeixen plans alternatius, suggereix-ne tu alguns: pressionar molt o poc el llapis, usar diferents colors, dividir la figura en quadres i acolorir-los de diferents colors, etc.
Per exercitar les quatre preguntes que acaben d’aprendre pots proposar-los les activitats següents:
1. Reparteixes a cada alumne un dibuix senzill en blanc i negre i els dius que l’acoloreixin, però fent-se les preguntes màgiques i contestant-les per escrit (poden fer-ho sota el dibuix, si hi ha lloc, o al darrera): què he de fer?, de quantes maneres puc fer-ho? (n’han de proposar dues o tres com
a mínim), quina és la millor?. Quan acabin d’acolorir s’han de fer la quarta pregunta: com ho he fet?
2. Presentes a la classe un mateix problema (per exemple, vull anar a futbol i no tinc diners, o avui tinc classe d’educació física i quan sóc a punt d’arribar a l’escola m’adono que no he portat el xandall, o s’ha perdut alguna cosa a la classe i diuen que jo ho he robat, etc.). Els dónes uns cinc minuts perquè ho discuteixin en grups de cinc, usant les quatre preguntes. A continuació, fas una posada en comú, que pot ser exclusivament sobre la segona pregunta, és a dir, sobre les alternatives que han trobat per solucionar el problema.
En acabar, recordes que les quatre preguntes apreses són molt útils per resoldre problemes i insisteixes, en concret, en la importància de pensar en totes les alternatives possibles, abans de decidir.
Un altre exemple: EL PENSAMENT CONSEQÜÈNCIAL: Què passaria si...?
Per jugar a què pasaría si has de tenir preparades les targes de preguntes i respostes dividides en dues piles, blaves i grogues. Has de tenir, a més, una pila amb targes blaves i una altra amb targes grogues, en blanc (o amb un dibuix al mig, una estrella, per exemple).
Divideixes la classe en cinc o sis grups i els expliques que qui s’emporti una tarja blava guanya dos punts i qui n’aconsegueixi una de groga guanya un punt, però que les blaves són més difícils de respondre.
Comences preguntant al grup número 1 quin color tria i els llegeixes la pregunta d’una tarja d’aquest color. Els dónes un minut perquè pensin la resposta en grup i determinin qui respon. Si la resposta no és correcta es fa la mateixa pregunta al grup número 2, després al 3, etc. Si cap grup no encerta la resposta, la tarja es deixa a un costat. Després es passa al grup número 2, i se segueix el mateix procés, etc.
El grup que respongui exactament el que hi ha darrera la tarja, se l’emporta; si respon una cosa diferent però sensata, s’emporta una tarja blava o groga en blanc (amb una estrella, per exemple).
Al final guanya el grup que aconsegueix més punts.
SECUNDÀRIA:
- En el programa de competència social de Manuel Segura es proposen una forma molt completa de treballar els cinc pensaments. Es fa en sis lliçons. En cadascuna es treballarà especialment un dels cinc pensaments indicats, però secundàriament sempre s'exercita algun o alguns dels altres. Les sis lliçons d'aquesta primera part poden treballar-se en unes deu sessions. Si el professor/a comprova que, en efecte, en una sessió no n’hi ha prou, li recomanem que no talli els continguts d'una sessió "horitzontalment", sinó "verticalment". Què significa això? Primer de tot hem de dir que en cada lliçó farem tres activitats diferents: discussió de dos temes, discussió general o metacognició i realització d'un dibuix amb una frase. Aquestes tres activitats sempre seran presents, encara que no sempre amb el mateix ordre, amb la finalitat d'evitar l'avorriment de l'alumnat. Doncs bé, tallar "verticalment" una lliçó vol dir realitzar una part de cadascuna de les tres activitats: discutir el tema, proposar un parell de preguntes de metacognició i fer un dibuix amb frase. En la sessió següent es veurà l'altre tema, es discutiran les preguntes restants de metacognició i es farà un altre dibuix amb frase.
Sempre proposarem un tema més divertit o novel·lesc i un altre de més real i seriós. Però, en tot cas, professorat i alumnat han de recordar que el que volem és desenvolupar els cinc pensaments de Spivack i Shure acabats d'explicar. La finalitat no és resoldre el problema plantejat, per exemple, la manca de petroli en el món, sinó exercitar el pensament conseqüencial, imaginant el que passaria si s'acabessin el petroli i el gas.
- Una altra manera, pot ser utilitzar historietes còmiques adaptades a l'edat de l'alumnat o també pel·lícules. La tècnica és senzilla i l'expliquem en referència a les historietes. Es fotocopien les primeres vinyetes de la història, aquelles en les quals ja estigui plantejat el problema, i es fan llegir als alumnes. Llavors se'ls pregunta: hi ha algun problema, aquí? Qui el té? Quin és exactament el problema? (així s'exercita el pensament causal). A continuació, sense donar-los encara més vinyetes de la història, se'ls demana: quantes sortides té el protagonista davant del problema? Es pretén que diguin totes les que se'ls acudeixin, com més millor, ja que així estaran exercitant el pensament alternatiu. Triem les tres o quatre que semblin més normals o eficaces i pensem entre tots quines conseqüències tindrien si decidíssim fer-les. Llavors se’ls lliura la resta de la història perquè la llegeixin i després es demana a alguns voluntaris individualment, o a partir de grups prèviament formats, que expliquin la història a tota la classe des del punt de vista de cadascun dels dos o tres personatges principals que hi surten. D'aquesta manera s'exercita el pensament de perspectiva. No cal afegir que si utilitzem pel·lícules en comptes d'històries impreses la tècnica és semblant i molt fàcil, i els resultats, magnífics.
BIBLIOGRAFIA:
SEGURA, M.- ARCAS, M. , Programa d'habilitats socials, de creixement moral i habilitats socials, Departament d'Ensenyament, Barcelona
Dos pàgines molt recomanables:
http://phobos.xtec.cat/asala http://www.xtec.es/~cnoto/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada