Curs d'educació emocional. SESSIÓ 1

Els objectius plantejats en aquesta formació són:

Els objectius d'aquest curs:

• Aportar alguns elements d’anàlisi personal sobre les habilitats emocionals pròpies.
• Reflexionar sobre l’aplicació d’algunes habilitats emocionals en l’exercici de la tasca professional com a docent
• Millorar la satisfacció personal, professional i les relacions en la comunitat educativa.
• Fomentar la creació de climes emocionals constructius i de benestar a l’escola.
• Promoure en els assistents a la formació la voluntat de difondre la formació rebuda entre el professorat i l’alumnat
• Saber buscar les solucions adequades als problemes, sobretot als problemes interpersonals, amb altres nens i nenes, amb el professorat i amb els seus pares.
• Donar resposta als problemes que es poden plantejar al centre: agressivitat, manca de respecte, desmotivació...
• Mantenir una autoestima ajustada.
• Construir uns valors autèntics: no solament pensats, sinó sentits.

La primera sessió tractà el tema de la necessitat de treballar l'educació emocional des dels centres i vam presentar el programa de Competències socials de Manuel Segura. Penjo un resum i també bibliografia interessant.

PER QUÈ UNA EDUCACIÓ EMOCIONAL?
La resposta és senzilla: perquè volem ser més feliços, perquè volem estar més bé amb nosaltres mateixos, amb les persones del nostre voltant amb qui ens relacionem diàriament i en general amb el nostre entorn.

Durant molt anys hem deixat apartat l’estudi de les emocions i els sentiments. Si abans es tenien en compte les emocions era per reprimir-les, per recordar la importància del domini de si mateix, sense deixar-se portar per les passions i les emocions incontrolades.

L’educació emocional és l’eix vertebrador de la convivència i està estretament vinculada amb la salut mental i la qualitat de vida. I de fet, l’educació emocional emergeix com un aspecte imprescindible per a afrontar els profunds canvis estructurals i socials que s’esdevenen.

L’educació emocional és un procés educatiu continu i permanent, ja que ha d’estar present al llarg de tot el currículum acadèmic i en la formació permanent al llarg de tota la vida.

Objectius de l’educació emocional

Entre els objectius generals de l’educació emocional s’hi poden incloure els següents:

- Adquirir un millor coneixement de les pròpies emocions.

- Identificar les emocions dels altres.

- Desenvolupar l’habilitat de regular les pròpies emocions.

- Prevenir els efectes perjudicials de les emocions negatives.

- Desenvolupar l’habilitat per generar emocions positives.

- Desenvolupar l’habilitat d’automotivar-se.

- Adoptar una actitud positiva davant la vida.

- Aprendre a fruir.

Tradicionalment, l’escola s’ha centrat en els aspectes cognitius prioritzant els aprenentatges científics i tècnics, deixant de banda el coneixement de les persones; no s’ha “entretingut” a reflexionar sobre els sentiments i les emocions. Com a contrapunt, les aportacions científiques actuals destaquen la vinculació entre les emocions i el pensament com a base de tota activitat humana. Per tant es fa necessari un replantejament seriós d’aquest tema.

L’Informe Delors (Unesco 1998) afirma que l’educació emocional és un complement indispensable en el desenvolupament cognitiu i una eina fonamental de prevenció ja que molts problemes tenen el seu origen en l’àmbit emocional.

Aquest Informe fonamenta l’educació del segle XXI en quatre eixos bàsics que anomena els quatre pilars de l’educació:aprendre a, aprendre a fer, aprendre a ser i aprendre a conviure,

(...)
Ensenyar i aprendre a conviure, és treballar per millorar la convivència en els centres. Dit així pot semblar molt gros, complex i inabastable. Com posar-nos-hi? Per on començar? No ens atabalem, hi ha programes força estructurats, que ens poden orientar. Tot és començar i continuar caminant en aquesta línia.

Fomentar una afectivitat positiva i una actitud moral respectuosa i justa entre companys és possible si la convivència es gestiona de forma democràtica, es treballa en grups cooperatius i s’introdueix en el currículum l’educació emocional, l’educació en valors, la gestió dels conflictes.

(...)

Les habilitats que posa en joc l’educació emocional es poden agrupar en quatre blocs:

La consciència d’un mateix: és la capacitat de reconèixer un sentiment en el mateix moment en que apareix. Requereix estar atents als nostres estats d’ànim i reaccions (pensament, respostes fisiològiques, conductes manifestes…) i relacionar-les amb els estímuls que les provoquen. L’expressió voluntària de diferents emocions, la seva dramatització, és una manera d’aprendre-les.

L’autoregulació: quan tenim consciència de les nostres emocions hem d’aprendre a controlar-les. No es tracta de reprimir-les, ja que tenen una funció, sinó d’equilibrar-les. No hem de controlar que no apareguin, sinó de controlar el temps que estem sota el seu domini. La capacitat de tranquil·litzar-se un mateix és una habilitat vital fonamental i s’adquireix com a resultat de l’acció mediadora dels altres.

La motivació: és la força de l’optimisme, imprescindible per aconseguir fites importants. Està relacionada amb diversos conceptes psicològics com el control d’impulsos (capacitat de resistència a la frustració, d’ajornar la gratificació), la inhibició de pensaments negatius (per afrontar amb èxit reptes vitals), l’estil atribucional d’èxit i fracàs, l’autoestima (expectatives d’autoeficàcia)

L’empatia: és l’experimentació de l’estat emocional d’una altra persona; la capacitat de captar els estats emocionals dels altres i reaccionar de forma apropiada socialment. Té dos components, l’afectiu i el cognitiu. El component afectiu pot ser suficient, els nens petits en són un exemple. En canvi, només amb el cognitiu no n’hi ha prou. Els psicòpates (trastorn de personalitat antisocial), els maltractadors, poden “saber” cognitivament que la seva víctima pateix, però poden continuar fent-li mal perquè són incapaços de “sentir” el mal que li fan, no hi ha emoció.

(...)

L’educació emocional ha de formar part del currículum. A més de la sessió setmanal sistemàtica, cal que s’integri en la tasca diària del mestre. Acostumar-se a preguntar: Com et sents, com creus que se sent l’altre, com et sentiries si fossis en el seu lloc, perquè creus que ha fet això, què haguessis pogut fer en lloc d’això… pot ajudar a entendre les motivacions que són a la base dels conflictes i començar a resoldre’ls.

Podem ubicar les sessions dins de l’àrea de llengua, ja que en definitiva es tracta de parlar, escoltar, llegir i escriure. I s’usen diferents tipologies textuals: argumentació, exposició, resum, diàleg, narració…

De programes per treballar l’educació emocional, en aquests moments n’hi ha molts. Nosaltres recomanem per damunt de tot el de Manuel Segura, que de fet, és el model que ha agafat el departament per seguir el seu programa de Convivència. D’aquest programa us en parlarem al llarg de tot el curs i serà el que seguirem de més a prop.

Tanmateix, n’hi ha d’altres com són Sentir i Pensar (3-5 anys), el programa d’ Educació socioemocional a Primària de l’Anna Carpena, Antoni Güell també en té un altre Desconeix-te tu mateix i la Carme Negrillo ha tret no fa gaire el seu programa Convivència de butxaca.

Conclusions

Està demostrat que el coeficient d’intel·ligència mesurat tradicionalment ha augmentat en la població general, mentre que el coeficient emocional minva acceleradament, i amb ell augmenta la manca d’empatia, la intolerància, l’exclusió…

És molt important el desenvolupament dels aspectes emocionals i de relació interpersonal perquè els aspectes emocionals estan íntimament vinculats amb el rendiment acadèmic i el benestar personal tant de l’alumnat i com del professorat.

El programa de Competències socials de Manuel Segura : Decideix (Primària i Secundària)

És un programa per a Primària (CM i CS), adreçat a la solució de problemes mitjançant el desenvolupament de les habilitats socials i cognitives. El programa ha demostrat una gran eficàcia, no només per a nens i nenes que presenten agressivitat, sinó també per a qualsevol nen o nena que tendeixi a respondre o actuar sense pensar-s'ho prou, o que no sàpiga resoldre els seus problemes adequadament.

Pretén entrenar l’alumnat per saber buscar les solucions adequades als seus problemes, sobretot als problemes interpersonals, amb altres nens i nenes, amb els seus pares amb els adults. Parteix de la teoria de les Intel·ligències múltiples de H. Gardner. Segons aquest psicòleg nordamericà, no podem de parlar d'una intel·ligència, sinó que quan parlem d'aquest concepte, l'hem de definir com una capacitat (resultat de la genètica i de l'educació) per resoldre problemes i crear productes nous ("producte" pot ser un avió, un televisor, una poesia, una música, un moviment elegant en el ball o a l'esport, una idea política). Gardner defensa que hi ha set intel·ligències distintes, de les quals cada persona en sol tenir dues o tres més desenvolupades i gens o molt poc les altres. Aquestes intel·ligències són:

• la lingüística: és la capacitat d'utilitzar el propi idioma, la necessiten els escriptors, els professors i els polítics, especialment.
• l'abstracta o matemàtica és la pròpia dels científics i dels filòsofs
• l'espacial serveix per orientar-se i formar-se un mapa mental de l'espai, és la que necessiten els pilots, els pintors i els escultors
• la cinètica o corporal implica el domini dels propis moviments i és la característica de ballarins i esportistes.
• la musical, ja és coneguda i reconeguda des de l’antiguitat
• la intrapersonal és la capacitat de conèixer-se a si mateix, controlar-se i motivar-se.
• la interpersonal és la capacitat de posar-se en el lloc dels altres i relacionar-s'hi bé.

La i. intrapersonal i la i. interpersonal són les que formarien la intel·ligència emocional, és a dir, la capacitat de controlar i reconèixer els sentiments i emocions propis i dels altres, de discriminar entre elles i fer servir aquesta informació per guiar el nostre pensament i les nostres accions.”

Com podem treballar la intel·ligència emocional? Desenvolupant les habilitats cognitives o pensaments, el creixement moral i les habilitats socials.

Els pensaments necessaris per a la relació interpersonal són:

• El pensament causal és la capacitat de determinar l’origen o causa del problema.

• El pensament alternatiu és l’habilitat cognitiva d’imaginar el major nombre de solucions a un problema determinat. És la capacitat d’obrir la ment, de veure una possible sortida, una altra, una altra...

• El pensament conseqüencial és la capacitat cognitiva de preveure les conseqüències d’un dit o d’un fet. Implica avançar el pensament i preveure el que probablement passarà: “si faig això o si dic això a aquesta persona”.

• El pensament de perspectiva és l’habilitat cognitiva de situar-se en el lloc de l’altre. És el contrari de l’egocentrisme. És comprendre per què pensa així una persona, per què una persona està alegre o trista, per què actua d’aquesta manera.

• El pensament de mitjans-fins és una capacitat complexa que comporta saber marcar-se objectius (fi, finalitat), saber analitzar els recursos de què es disposa per assolir aquest objectiu, saber convèncer els altres per tal que col·laborin i saber programar i temporitzar les actuacions que ens portaran al fi. És a dir, fixar-se objectius i organitzar els mitjans.

Quant al creixement moral, M. Segura parteix de Piget i el seu deixeble Kohlberg: el creixement evolutiu en el raonament moral s'admet per estadis ascendents. Però s’insisteix en el fet que el creixement moral implica un creixement paral·lel, o previ, en la capacitat intel·lectual de raonament, en l'habilitat lingüística i en la facilitat de relació social. Per altra banda, s’insisteix amb força en una cosa ja suposada per Kohlberg: que és la persona mateixa qui ha de construir el seu sistema de valors, sense imposicions alienes.

Aquests estadis dels quals parla Kohlberg són els següents:

• Heteronomia: és l’estadi propi de la infància, quan el bé i el mal els determinen agents externs. El nen o la nena no sap per si sol el que ha de fer, però va descobrint que ha fet alguna cosa bona quan li fan petons o el premien, i no s'atreveix a fer el que li han dit que està malament perquè les persones grans es posen serioses.

• Egoisme mutu: es descobreixen les regles del joc. Cal complir les regles del joc, no per por del càstig , ni per respecte als altres, sinó per egoisme: perquè l’infant comprèn que, si no les compleix, no el deixen jugar. En descobrir les regles del joc, el nen o nena descobreix la primera regla moral descoberta per la Humanitat: la llei del Talió, “ull per ull…” Es fa als altres el que ens fan; se’ls deixa en pau perquè ens deixin en pau; no delato un altre perquè ell no em delati, etc.

• Expectatives personals: en aquest estadi ens movem pel desig d’agradar i de ser acceptats. Fem el que s’espera de nosaltres, actuem de manera que ens considerin “bons, bona persona, bon noi, etc.” Mantenim lleialtat als companys per afecte i, sobretot, pel desig de sentir-nos estimats. Ja no n’hi ha prou de ser acceptats incondicionalment, com acostuma a ser el cas de la família (no sempre!), sinó que es desitja ser acceptat pels grups extrafamiliars: amics i companys d'escola.

• Responsabilitat i compromís: actuar bé és fer allò a què lliurement t’has compromès (per un sou, per la paraula donada, per responsabilitat davant la família, davant els companys, davant la societat). Es compleix amb l’obligació, no per por, ni per egoisme, ni per quedar bé, sinó per responsabilitat. Es fa allò a què hom s’ha compromès però no més, es limita al seu grup, família, amistats; el que hi ha fora d’això “no és el meu problema”, no és responsabilitat meva.

• Tothom hi té dret: és l’estadi de l’obertura al món: no solament la meva família, les meves amistats, la meva ciutat, el meu país, sinó que tots els éssers humans del planeta hi tenen dret. A què? Primer de tot, a la vida i a la llibertat; a una vida, encara que sigui modesta i senzilla (alimentació, habitatge, educació, sanitat) i a ser lliures.

• Tots som iguals: qui arriba a aquest estadi comprèn que no tothom té dret a la vida i a la llibertat, sinó que cal creure en la igualtat i en la dignitat de totes les persones. La regla bàsica ja no és el Talió, com en el segon estadi, sinó la regla d’or: “fer a l’altre el que vull per a mi”. En aquest estadi, hom s’enfronta a les lleis que atempten contra la igualtat entre tothom o contra la dignitat d’algú. És l’estadi suprem, el de Gandhi, Martin Luther King, Óscar Romero i de moltes altres persones que hi ha entre nosaltres i viuen aquesta igualtat i aquest respecte autèntic, ple d’amor vers els altres éssers humans.

I per últim, el tercer bloc a treballar són les habilitats socials: són conductes que faciliten la relació interpersonal de forma no agressiva ni inhibida sinó assertiva. Aquestes conductes hàbils requereixen, prèviament, unes capacitats cognitives, com per exemple tenir pensament alternatiu, conseqüencial i sobretot de perspectiva, que significa saber-se posar en el lloc d’un altre. Igualment, l’habilitat social implica control de les pròpies emocions i algun entrenament de la motricitat. Però, ineludiblement, les veritables habilitats socials requereixen una maduresa moral corresponent a l’edat de cadascú. Sense aquesta maduresa moral, les habilitats es converteixen en manipulació i cinisme.

Posar exemples d’habilitats socials és esmentar qualsevol conducta hàbil de comunicació interpersonal. Per exemple, saber escoltar (hi ha gent que sent però no escolta), saber demanar un favor (hi ha persones que tenen por de demanar-lo i n’hi ha que l'exigeixen), saber elogiar el que està ben fet, saber disculpar-se per alguna cosa mal feta (hi ha gent que no es disculpa, per timidesa; n’hi ha que no es disculpa per orgull; n’hi ha que es disculpa agressivament i provoca una nova discussió), saber dir que “no”, saber presentar una queixa i saber rebre-la, saber mostrar desacord (hi ha qui no està d’acord amb una crítica a un altre, però calla i riu; hi ha qui no està d’acord amb l’aspecte d’un altre i li diu que està elegantíssim per riure-se’n al darrere), saber negociar o posar-se d’acord amb qui s’estava en desacord (és l’habilitat social reina, la més difícil), saber expressar els sentiments propis, saber fer front a la por, o al ridícul, o al fracàs.

És a dir, tenir habilitats socials és ser persona, és relacionar-se bé amb els altres, és ser assertiu i autèntic.

Bibliografia

SEGURA, M. (1994), Decideix I i Decideix II, Departament d'Ensenyament, Generalitat de Catalunya, Barcelona

SEGURA, M. (1994), Habilitats cognitives, creixement moral, habilitats socials (1r cicle ESO), Departament d'Ensenyament, Generalitat de Catalunya

SEGURA, M. (1994), Habilitats cognitives, creixement moral, habilitats socials (2n cicle ESO), Departament d'Ensenyament, Generalitat de Catalunya

Eva Bach i Pere Darder (2002). Sedueix-te per seduir. Edicions 62, Barcelona.

Anna Carpena (2001). Educació Socioemocional a Primària. Eumo Editorial. Vic.

Manuel Güell Barceló i Josep Muñoz Redon (1998). Desconeix-te tu mateix. Programa d’alfabetització emocional. Ed. 62, Col. Llibres a l’abast 321. Barcelona.

Informe Delors (1998) La educación encierra un tesoro. Informe a la Unesco de la Comissió Internacional per a la educació per al S. XXI.

Jean Claude Michéa (2002). La escuela de la ignorancia. Madrid, Acuarela.

Montserrat Moreno (1998). Sobre el pensamiento y otros sentimientos. Cuadernos de pedagogía, núm. 271, pàg. 11-20.

Rosario Ortega i José Antonio Mora-Merchan (1996). El aula como escenario de la vida afectiva y moral. Cultura y educación, Vol 3, pàg 5-18.

José Antonio Marina i Marisa López Penas (1999). Diccionario de los sentimientos. Ed. Anagrama, Barcelona.

Collell, J., Escudé, C. (2003). L’educació emocional. Traç, Revista dels mestres de la Garrotxa, any XIX núm 37, pp 8-10.