Presentació contes Educació emocional

L' Assertivitat explicada a l'alumnat de psicologia de 1r de Batxillerat

Les set competències bàsiques per educar en valors

Els autors d’aquest llibre ens presenten en aquest llibre unes competències personals i professionals per educar en valors i unes activitats per poder desenvolupar-les.
En la introducció parlen de revolució educativa actual fent referència sobretot al fet que l’escolarització és obligatòria fins al 16 anys i a la incorporació al sistema educatiu de l’alumnat d’origen estranger.
Davant d’aquests fets, els professionals d’Educació ens trobem davant de tres reptes pedagògics: passar a una pedagogia de la inclusió, a una pedagogia de la interculturalitat i a construir una ciutadania activa.

Per tot això sembla imprescindible canviar els models d’ensenyament: del model de transmissió, basat en l’acumulació de coneixements per part de l’alumnat hem de passar a uns models basats en l’educació: ”no es pot donar el mateix tractament a tots els nois i noies, sinó que se’ls ha de donar allò que en cada moment necessita cadascú”. (pàg.15). Cal una educació integral que busqui l’equilibri entre el saber i el ser, perquè es tracta d’ajudar els nois i les noies a aprendre a viure.
I què cal aprendre per aprendre a viure? Aprendre a ser, aprendre a conviure, aprendre a participar i aprendre a habitar el món. I les competències per ensenyar a viure són: Ser un mateix, reconèixer l’altre, facilitar el diàleg, regular la participació, treballar en equip, fer escola i treballar en xarxa.
A la segona part del llibre, els autors desenvolupen cada una de les competències, exemplificant-les i proposant dinàmiques per treballar-les i practicar-les.

MARTÍN GARCÍA, X.- PUIG ROVIRA J.M. (2007); Les set competències bàsiques per educar en valors, Graó, Barcelona.

Gestió de conflictes i mediació escolar. Secundària (Sessió 9)

A Secundària es tracta directament amb mediació, tot i que no estaria de més treballar el conflicte des de la prevenció a les hores de tutoria, de manera pràctica amb dinàmiques participatives.

Què cal saber de la mediació escolar?

- Té per objectiu educar la convivència

- Es basa en el diàleg, la cooperació i la responsabilitat de cada persona en el manteniment d’un clima pacífic.

- Accepta les diferències, no intenta canviar les persones, ni les seues idees. Tan sols contribueix a evitar enfrontaments inútils i a crear consens.

- Parteix del fet que quan es produeix un conflicte no es tracta de jo o tu, sinó de nosaltres.

- Es dirigeix al conjunt de la comunitat educativa: alumnat, professorat, famílies, personal de servei i administració.

- Els processos de mediació resulten efectius a ‘hora de regular els conflictes que es produeixen entre persones que mantenen una relació quotidiana.

- La mediació suposa una aportació a la cultura del diàleg, el consens i la pau en contrast a la cultura dominant del litigi, la controvèrsia i la guerra.

Què aporta la mediació als alumnes?
- Contribueix a la formació integral dels alumnes.

- Ajuda a crear grup

- Afavoreix la construcció d’actituds, valors i normes de manera efectiva i pràctica: no es tracta de dir què és correcte o no, ja que les activitats són participatives i s’utilitzen com a base per a la reflexió i acció.

- S’aprèn a defensar les pròpies idees (assertivitat), a posar-se al lloc dels altres (empatia), a tenir en compte els respectius interessos (col·laborar), a escoltar per comprendre (escolta activa), a pensar (reflexivament, creativament, críticament), a implicar-se en la millora del propi entorn (participació activa), a comprendre, expressar i regular els sentiments (educació emocional),a defensar els drets de les persones (justícia social)...

- Els joves desenvolupen habilitats per fer front per si mateixos als conflictes que, de manera natural, viuran al llarg de la seua vida.

Com s’implementa la mediació a l’escola? Hi ha tres tipus d’actuacions: tutoria, servei de mediació i projecte col·lectiu.

- - Des de la tutoria es poden fer tasques molt senzilles que acostumen a tenir una fase lúdica, una de reflexió i una d’aplicació a noves situacions. El mestre accepta totes les opinions i evita donar solucions.

-

-

- El servei de mediació és una instància de regulació de conflictes que no substitueix les normes de convivència de l’escola. Actua educativament i preventivament ja que es fonamenta en la responsabilització i reparació més que no en la sanció. Es pot oferir a tots els membres de la comunitat o tan sls a l’alumnat. En aquest darrer cas, són els mateixos alumnes els que fan de mediadors/es.

- - El projecte col·lectiu és un treball cooperatiu que realitzen els alumnes d’un grup de cara a millorar algun aspecte del seu entorn immediat.

Un material que està molt bé per treballar amb l'alumnat de Secundària és I tu, què hi pots fer? de Jordi Collell i Carme Escudé.

També hi ha activitats al programa de Competències Socials de Manuel Segura.

Gestió de conflictes i mediació escolar. Primària (Sessió 9)

La cultura de la mediació a Primària

A Primària es treballa la cultura de la mediació a partir del conflicte. El conflicte és la discrepància entre dos o més interessos simultanis, que, de vegades condueixen a un estat de tensió emocional, responsable d’estat d’ansietat i/o de comportaments compulsius. Serien conflictes: discussions, baralles, distanciaments, malentesos, conductes agressives... Però els conflictes formen part de la nostra vida i és el resultat del contacte entre dos persones o dos grups que pensen i actuen de forma diferent però poden ser motor de canvi i de creixement personal, per això els conflictes poden ser positius.

Davant d’un conflicte en el qual estem implicats, desenvolupem diferents estratègies d’afrontament que poden ser negatives o positives. La manera com acarem els conflictes pot ser:

Segon l’Anna Carpena, podem tenir una actitud evasiva, és la que no admet el conflicte perquè és incapaç de fer-hi front; actitud culpabilitzant, és la que busca determinar un culpable, ja sigui un mateix o un altre; reacció competitiva, té com a objectiu vèncer l’altre; i l’actitud de transigència, facilita la solució del conflicte, o bé perquè considera que és el millor, o perquè no es veu cap importància en el fet de guanyar o perdre.

A l’hora de treballar les activitats, Anna Carpena recomana que al final de cada sessió es faci una reflexió sobre el que s’ha après. Aquest pas clarifica i consolida els nous aprenentatges, ja que sovint molts alumnes no s’adonen del que estan aprenent. Per avançar és imprescindible que l’infant sigui conscient del procés que està fent, que comprengui què fa i per què ho fa. Per exemple, abans de donar per acabada la classe, se’ls pot demanar que completin algunes frases que poden ser apuntades a la pissarra o ja les tindran impreses en un full:

He après..................................................

M’he sentit...............................................

M’ha sorprès...........................................

He descobert............................................

M’ha agradat............................................

M’he adonat.............................................

M’ha desagradat.......................................

A Primària el mètode per a la resolució de conflictes passa perquè l’infant aprengui a pensar per ell mateix les diferents maneres de solucionar problemes. Les fases que s’han de seguir són les següents, segons Carme Negrillo:

PRIMERA FASE

1. Definir el problema: es tracta de fer una exposició del que ha passar centrant-se en el problema i no en les persones que l’han causat.

2. Recollir informació: buscar les causes que l’han provocat. Es mira enrere per reconèixer l’origen del problema, s’analitza el context, recollint tots els indicis.

3. Organitzar informació: s’elaboren hipòtesis i es busca informació que verifiqui les hipòtesis, defugint la recerca de “ha començat” o “és culpa de”.

4. Interpretar la informació

5. Cercar solucions possibles buscar totes les possibles solucions per resoldre el problema., conduirem els infants perquè ells mateixos siguin que les desestimin.

6. Valorar les diferents solucions: Segurament que en sortiran algunes de forasenyades, però no s’han de menysprear. Es fa una valoració del que passaria de cada una de les solucions proposades

SEGONA FASE

1. Escollir la solució que resolgui millor el problema
2. Elaborar un pla de treball

TERCERA FASE

1. Posar en pràctica el Pla
2. Avaluar el funcionament del Pla

ACTIVITATS PRIMÀRIA a mode d'exemple:

1. Practicar la identificació de conflictes (Anna Carpena, 200)
2. Role Playing
3. Films de bully dance (bullying) anàlisi del conflicte
4. Tractem-nos bé (Jordi Collell i Carme Escudé)