30 de novembre 2008

Sessió 2. Les intel·ligències múltiples (Resum)


Queda lluny la tendència conductista que considerava la intel·ligència coma una sola entitat heretada. A l’actualitat un gran nombre d’investigadors defensa que hi ha una multiplicitat d’intel·ligències independents entre si i que la combinació d’intel·ligències ens fa persones úniques i, en certa manera, excepcionals: capaces d’enfocar i resoldre problemes i situacions de forma singular.

Un aspecte clau de la teoria de Gardner és que aquestes capacitats no són estàtiques, sinó que gràcies a la interacció amb l’entorn podem millorar les intel·ligències en què no es destaca especialment.

Tal com vam dir l’altre dia, Gardner defineix la intel·ligència com la capacitat de resoldre problemes o elaborar productes que siguin valuosos per a una i més cultures. Aquesta definició fa que la intel·ligència es pugui concebre com una capacitat que la converteix en una destresa que pot ser desenvolupada. Si bé no es posa en dubte el component genètic, la potencialitat cognitiva es pot desenvolupar de diverses maneres en funció del medi social i ambiental, les experiències i vivències, l’educació, etc.

Recordem les vuit intel·ligències

  • la lingüística: és la capacitat d'utilitzar el propi idioma. Facilitat per als idiomes, per comunicar-se verbalment i entendre textos i discursos aliens. Sol incloure també bona memòria. La necessiten els escriptors, els professors i els polítics, especialment.
  • l'abstracta o matemàtica: capacitat per al càlcul i el raonament abstracte. Està relacionada amb la capacitat lingüística i juntes ajuden a la deducció i al pensament científic. És la pròpia dels científics i dels filòsofs.
  • l'espacial Capacitat de veure objectes a la ment, manipular-los i tenir una idea realista de la seua mesura. Serveix per orientar-se i formar-se un mapa mental de l'espai, és la que necessiten els pilots, els pintors i els escultors
  • la cinètica o corporal implica el domini dels propis moviments i és la característica de ballarins i esportistes.
  • la musical: capacitat de distingir bé els sons, tenir bon ritme i reproduir una cançó, una música... ja és coneguda i reconeguda des de l’antiguitat
  • la intrapersonal és la capacitat de conèixer-se a si mateix, controlar-se i motivar-se.
  • la interpersonal és la capacitat de posar-se en el lloc dels altres i relacionar-s'hi bé.
  • Naturalista: capacitat per tenir cura de la natura. Ens permet distingir i classificar elements del medi natural.


Autotest de les intel·ligències múltiples (extret de la llicència d'estudis de Núria Alart)


LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES A L’AULA

Cada nen i nena té les vuit intel·ligències i les pot desenvolupar totes fins a assolir un bon nivell de competència. Ha definit i validat cadascuna d’aquestes intel·ligències mitjançant proves o diferents procediments.

Utilitzant a l’ensenyament aquesta metodologia de les IM, podrem destacar els punts forts dels nostres alumnes, ja que aquest ens atenuaran els buits o les mancances; ajudaran els alumnes a aprendre i desenvolupar-se mitjançant les interaccions amb les activitats i amb casos del dia a dia; afavoriran les relacions amb els seus iguals; utilitzaran materials, estratègies i activitats que serveixin per a tots els nostres alumnes; fer més protagonistes als alumnes en el procés d’ensenyament-aprenentatge; fent que provoqui una part més activa en l’avaluació, considerant l’avaluació i l’aprenentatge com un procés unificat, amb la finalitat d’afavorir el desenvolupament de les habilitats del pensament i la seva aplicació al currículum i a la vida real dels nostres alumnes.

OBJECTIUS PER AL TREBALL DE L’AULA

Ajudar els alumnes a descobrir les seves múltiples intel·ligències, i conèixer les àrees que tenen major potencial perquè cadascun pugui entendre quina és la seva millor manera d’aprendre.

Multiplicar totes les habilitats de cadascú, per possibilitar tenir més recursos per resoldre problemes. Així podrà sentir-se més competent i no haver de competir.

Trobar en cada intel·ligència un sentit aplicable a la vida i a la comunitat.

Presentar els temes de diferents maneres perquè tothom, amb els seus diferents estils, puguin aprendre.

Incloure en tots els temes totes les intel·ligències, informació lògica, cançons, moviment, imatges, jocs, informació analítica, poemes per a harmonitzar ambdós hemisferis cerebrals.

Aplicar tot allò après a noves situacions.

Incloure la intenció i la motivació dels docents i dels alumnes, ja que invita al cervell a realitzar les connexions necessàries.

Diversificar les formes d’avaluar als alumnes, donant la possibilitat de poder demostrar els seus coneixements per diferents vies, treballs pràctics, representacions, exposicions, etc, i que puguin elegir en quina modalitat se senten més còmodes.

Utilitzar mapes conceptuals i mentals que faciliten la integració i organització dels coneixements, mitjançant l’establiment de noves relacions. Ja que s’ha de tenir en compte que tot nou aprenentatge significatiu necessita connectar-se d’alguna manera a conceptes ja existents.

Utilitzar mètodes de relaxació per a obrir portes a altres possibilitats i conductes.


Activitats d'IM per treballar amb l'alumnat

Bibliografia:

ARMSTRONG, T. (2006): Inteligencias múltiples en el aula. Guia práctica para educadores. Barcelona. Edit. Paidós.

GARDNER,H. (1995): Inteligencias múltiples. La teoría en la práctica. Barna. Edit. Paidós.

GOLEMAN, D. (1996): lnteligencia emocional, Barcelona. Edit. Kairós.

Núria Alart: http://www.xtec.cat/~nalart

Cesc Notó: http://www.xtec.cat/~cnoto

Diapositiva 9